dilluns, 11 de juny del 2012

La meva nimfa.


el seu so...


L’olor de terra mullada, l’herba verda que creix amb força, els boscos fonedissos, el primer raig de llum de l’alba… i el món secret de les nimfes.
Fa temps que hi crec, en elles: petites i delicades, lluminoses i ràpides, amants de la natura, respectuoses, divertides i juganeres flirtejant amb la música i amb les lletres, espiant i embruixant els humans.

La meva nimfa és la de la terra fèrtil, la de la terra nova i forta, la que és sense por ni recança. Coneix tots els secrets de les herbes: l’estragó per protegir-se de les mossegades de les serps, l’altimira per al mal de peus o la borratja que fa les dones i els homes alegres i feliços …. Es cola enmig dels camps, juga entremig de les tiges llargues del blat, olora els brots de ginesta, treu la seda dels cucs, vigila al capdamunt del xiprer i s’asseu vora el riu. I sempre, sempre, amb els ulls badats i serens. És preciosa!






















Aquest és una petita obra d’art. Vestit curt de seda pintat per l’Amadeu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada