Vaig néixer el 10 de gener de l’any 1979 a Barcelona. Tot i néixer a la Ciutat Comtal, l’Amadeu, la Rosó i el Martí, la meva família, vivien a Clariana, un petit poblet del Baix Penedès. I allà, òbviament, també hi vaig anar a petar jo. Els meus pares, en aquell moment, ceramistes de professió, ens varen fer créixer envoltats de pots, fang, esmalts, torns....Entre fornada i fornada, la mare ens portava a l’escola i després, a les tardes, jugàvem pels camps i les eres a fer cabanyes o compartint el temps amb altres nens i nenes del poble jugant i jugant... A casa, sempre hem vist el treball diari en què els dies de les setmanes s’esborraven donant pas a un altre ritme de vida: el de ser feliç creant, provant, pintant... ni dissabtes, ni diumenges en trencaven el ritme. És el que passa quan la teva passió és també la teva professió. També vull mencionar, com un fet important durant aquests anys, la presència d’en Jordi i la Rosa. Amics dels meus pares, varen compartir casa i també varen compartir la feina i, per tant, la creativitat, la perseverança , el rigor, la continuïtat... És clar, tots aquests valors els he mamat i per mi són valors essencials per viure i ser feliç. Apassionar-te per la teva feina!
Deu anys després, el 1989, els pares varen decidir marxar de Clariana i instal·lar-se a Vilafranca del Penedès. Crec que varen ser moments difícils per a ells, marxar d’un poble per anar a una vila; deixar la casa, els camps i les muntanyes per anar a un piset i plens de veïns i, diria, que amb una mà davant i una altra al darrere...Va ser el moment de buscar-se la vida.. El pare, un geni nat, va començar a fer aportacions en el terreny del teatre fent classes, creant màscares i vestuaris i obrint-se pas dins el gran món del teatre. Aïda com a banda sonora i la passió per la feina i la disciplina sempre presents! Una "master class" per encarar la vida, sí senyor!...
Des d’aleshores, els anys han anat passant, i la mare, creativa, imaginativa i somniadora, comparteix aquesta passió amb el pare. Tota la vida treballant junts, positivament, amb respecte, amb cooperació, amb sensatesa...amb amor.Heus aquí més valors.
la web de l'Amadeu i la Rosó
la web d'en Jordi i la Rosa
la web del Martí i l'Agnès
felicitats per aquest blog tant i tant ben fet, tant extens i ric de materials i de conceptes, felicitats per la gran capacitat que tens!!!rosó i amadeu
ResponEliminaMe l'he llegit tot, i et recordo perfectament quan parles dels teus 16/17 anyets, amb el cap fet un embolic però amb una cosa (un "halo", que en dirien els castellans...) que ja feia preveure que no acabaries a un centre comercial passant productes pel davant del lector de codis...
ResponEliminaAra només cal que acabis d'explotar, i que algun director es quedi sense escenògraf/a perquè arribi el teu moment. I llàstima, però ja estic casat (i no et podré encarregar cap vestit, però potser quan els meus fills...). De tot això se'n diu sort, no?