Aprenentatges

Potser començar aquest apartat dient que la vida en si és un aprenentatge és una gran obvietat, però sí que m’agradaria deixar constància que els valors que envolten un mateix fan de pal de paller dels aprenentatges, de les ganes d’aprendre i de retruc de com encarar la vida i les diferents situacions tan professionals com personals.
Recordo, als 16 anys, mentre encara anava a l’Institut a Sant Sadurní d’Anoia, que també anava, un parell de tardes, a l’Escola Massana a fer dibuix. Feia model. M’encanta dibuixar model: entendre el cos, les formes, els volums, el pes. Res em feia pensar llavors que anys més tard vestiria cossos i que també hauria de comprendre cadascuna de les seves parts.
Quan vaig acabar el COU, i amb un embolic considerable sobre com encarar el meu futur i amb diferents opcions sobre la taula com Belles Arts, Història de l’Art... va aparèixer, talment un àngel de la guarda, la Matilde , amiga dels pares i professora de veu a l’Institut del Teatre. I xerrant, xerrant, durant un dinar del dia 30 d’agost (sant Fèlix , patró de Vilafranca) em va dir: "Tu hauries de fer escenografia a L’Institut!". I dit i fet. L’endemà, laborable a Barcelona, em vaig inscriure per poder fer les proves d’accés a l’Institut del Teatre. Quinze dies més tard ens citarien. Érem unes 250 persones a la platea de l'Adrià Gual, havent hagut de llegir una llarga llista de textos teatrals. Vaig suspendre. No podia ser d’una altra manera. Però així i tot, malgrat el 3 que vaig treure, em vaig veure en cor d’anar a fer la revisió de la nota. El vestíbul del carrer Sant Pere més Baix és va fer petit. Em va tocar, finalment, entrar a mi. En Joan Casas em va dir que havia tingut la mala sort d’anar a topar amb un expert en Anton Txejov… i jo, amb un alè de sinceritat, li vaig dir que no sabia res de grans obres ni grans autors, que tampoc sabia dramatúrgia ni moltes altres coses, però que volia entrar a l’Institut per APRENDRE. Que volia fer Escenografia, que em deixés provar de fer les proves pràctiques pròpies de l’especialitat i que, si suspenia, doncs… Vaig aprovar! I 35 dies després de la conversa amb la Matilde, començava els meus estudis d’arts escèniques a l’especialitat d’Escenografia.
En aquest moment començava un nou capítol. Unes pàgines plenes de creativitat, d’esbossos, de projectes, de vivències, d’experimentació ... Guardo molt bon record de les classes amb el Mallofré i les perspectives, amb L’Ignasi i les geometries, amb en Guillén i les màscares, amb en Jon Berrondo i les construccions escenogràfiques, amb el Ricard Martinez i en Rodellas i les seves llums i, finalment, amb el Ramon Ivars i el món del figurinisme. Cadascun d’ells ha deixat una empremta en la meva manera de fer les coses: d’uns n’he extret més la creativitat, d’altres la tècnica, d’altres m’han transmès la tenacitat, la precisió, l’interès per experimentar i tants altres coneixements.

Així, al meu libretto de vida hi anava escrivint pàgines i pàgines que, avui dia, encara rellegeixo. Durant els anys que vaig anar a l’Institut, però, també anava bevent de la font de casa meva. Els pares, ja plenament submergits en el món del teatre, comptaven amb mi per ajudar-los en diferents projectes. Aquí, cada dia era una classe magistral…aquella teoria ara es tornava en pràctica i així anava prenent forma i sentit el que seria la meva professió.
   
 

1 comentari:

  1. Genial! Això és projectar! quan vols una cosa ... l'aconsegueixes ! Aprens sense parar !

    ResponElimina