Mira-te’l i escolta…
KITARO -Matsuri-
Recordo la il·lusió i l’aposta per crear vestits de núvia diferents. Durant molts mesos va presidir els diferents espais on treballava. És un vestit que m’identifica. El vestit d’una dona arrelada a la terra: les formes rectangulars i allargades, com pàgines d’una vida, envoltant els malucs i el cos, i deixant entreveure el ventre d’aquesta dona i mare. La feminitat ressaltada en un cos, ara vestit amb les tonalitats de la sorra i de les pedres.
En aquest moment, està esperant…esperant que algú el faci caminar, lentament, i amb la seva llarga cua pugui acariciar la terra.
A partir d’aquí, et proposo un joc. Deixa volar la imaginació i continua aquest relat com tu vulguis. Si no arribes al final, ja vindrà algú altre darrere que acabarà la història. Vosaltres escriviu el guió, jo hi poso el vestuari:
"El cor de la terra batega…i d’ella en surt una dona. Filla del Sol i arrelada a la terra, comença a caminar, movent rítmicament els malucs. No és conscient del seu camí, però el seu pare, el Sol, allargant els dits de la llum, la porta fins a un poblat remot bastit a la sorra. Danses tribals, veus d’homes i de dones l’encerclen talment esperant els fruits d’un arbre.
Ella alça els braços. I espera... "
