dimecres, 27 de febrer de 2013

...de saltar!

Camino pel carrer, segura, decidida, amb un somriure d’orella a orella… el vent fred es filtra per cada racó del meu cos i m’accelera el ritme… És brutal la sensació de vitalitat, d’energia, d'omplir els pulmons que sembla que puguis agafar tot l’aire, de veure-hi clar, de sentir-te capaç de fer allò que un dia vaig pensar que mai faria, de mostrar-me com mai ho havia fet abans… de saltar!
D’anar saltant d’aquí cap allà, de voler tocar amb la punta dels dits cada balcó que em trobo i de fer un bon cop al senyal de STOP i de saltar murs i acabar rodolant ,fent el "caneló" , per aquell turonet forrat de gespa…, i després tornar-me a aixecar i caminar pel carrer, segura, decidia i amb un somriure d’orella a orella.





Cap comentari:

Publica un comentari