Granotes Amagades

De cop, el temps s’atura, tot està en repòs…però un cop sec accelera , fins i tot, allò inaccelerable. Les agulles, les tisores, la cinta mètrica, els papers, el maniquí tronat del pit aixafat…tot comença a moure’s a una velocitat quasi imperceptible. I les mans!... les mans cada dia adolorides pel moviment neguitós, per l’ansietat de fer-ho bé, de ser precises i no fallar, per ser justes amb totes les mesures…

Camino amb l’amic entremig de robes tronades, de gitanes grasses i suades ventant-se amb un vano de topos vermells i somrient, intueixo amb la mirada tous i tous de records de tanta i tanta gent; les aranyes de vidre desmuntades i perfectament classificades, l’olor de puça barrejada amb florit i resclosit… fantàstic!

Vaig i vinc cada dia amb el carretó vessant de tanta fantasia i il·lusions, de borles, llaços i cintes, de polaines, del barret amb granotes amagades i el gep d’un vell notari.

Finalment, però, la màquina engegada a tanta velocitat s’alenteix, preparant-se pel gran moment…és un 29 d’agost a les cinc en punt de la tarda: es van obrint totes les portes i la concentració, els nervis continguts i l’expectació embolcallen l’espai.

Componc les arrugues del front, la falta de dents, les celles despentinades i blanques pel pas del temps, la pell blanca gairebé com el marbre fred i rígid, aquella piga peluda, la barba perfectament retallada i el borratxó fent tentines …ah! i totes les galtes ben vermelles.

El so d’un violí perfectament afinat, l’agilitat d’aquell que toca la tarota i l’acordió que l’acompanya juntament amb l’embarretat de la pandereta posen música al seguici. Ara sí, tot està a punt!

Heus aquí el Ball dels Malcasats, de quatre dames i quatre vells, el mossèn, l’alcalde i el municipal.