divendres, 1 de juny de 2012

La noia del vestit de joncs



posa-hi música...


jonc
1 1 m. [BOS] [LC] Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o bé amb fulles semblants a les tiges, pròpia de llocs humits.
1 2  [BOS] jonc boval Jonc de la família de les ciperàcies, gairebé sense fulles i amb les flors agrupades en densos glomèruls esfèrics, que fa motes robustes en llocs humits, sobretot a les terres mediterrànies (Scirpus holoschoenus).



Era petita quan em van regalar el llibre Un conte per a cada dia. Un dels contes preferits era el del 2 de setembre : "La princesa i el vestit de joncs". Una princesa que és desterrada pel seu pare per dir-li que l’estimava i el necessitava com els aliments necessiten la sal. En el seu exili, per amagar el seu llinatge decideix fer-se un vestit de joncs.


Així doncs, us presento la noia del vestit de joncs.





















"Corria esbufegant, fugia...Volia escapar-se de la rigidesa, de la falsedat i l'engany, de la felicitat tenyida d'or...Continuava corrent. Els seus ulls verds, precipitats al buit, es movien frenètics...

Finalment, s’atura en sec enmig d’una gran i espessa fageda. I allà lluny, al costat d’un riu, tous i tous de joncs. Camina lentament. Para. Agafa branques de joncs i comença a posar-les damunt del seu vestit blanc. No vol que la reconeguin, vol començar de nou. Allà lluny, una caravana de carruatges pintats de molts colors va fent camí al so de panderetes i violins… i una nena amb unes llargues trenes negres l’agafa per la mà. Te’n sortiràs! Segur! "

Cap comentari:

Publica un comentari